Els teus ulls

Els teus ulls són com estrelles que hi ha al cel, obscur com el meu cor que plora perquè no entic al tue costat.

	Camí de sol per les rutes amigues, unes formigues.
	Mai que hi pensi si me'n fa de por, el silenci.
	Hores de cendra... Les hores dels amics no es fanh pas velles.
	Busco camins en l'atzar i en els somnis foig laberints.
	A l'aire, nu amb llum de lluna i una mica de tu.
	El meu mar ple de goig, de fantasia, de tu també.
	Tot aquest vel cosit amb els records, és el meu cel.
	Xiprers gegants alcen sortidors verds, dins llums d'hivern.
	Plana de fangs, quan arribi l'abril, mar de maragdes.
	Rera les llums alcen sortidors verds dins llums d'hivenr.
	Estimo negre, aquest amb que ara et dic: "amo la nit".
	La immensa dona que retorna les vides amara els camps.
	Blanques estrelles es tornen blau monòton al cant del gall.
	Pomers florits en capitell i pati, mil primaveres.
	S'ha fos la llum, i la nit m'ha posat barba estrellada.
	Llac focs la nit, com cascada sens cant caigué la llum.

“LA NIT ES BRUNA” La nit es bruna Tres estrelles son tres i l’alosa es una L’alosa es poncella no se si fruita no se si estrella L’aire ha dit que l’aigua i la rosa l’han adormit L’aigua ha cantat que l’aire i l’alba l’han despertat Qui tingui amor qui vinga aquí donar la flor ! a Josep Carner

Haikus mío

	La llum de l alluna és vermella per, la teva sang.
	Un arbre sense cabell. L'aire fred del paisatge blanc.
	Les estrelles il·luminen la foscor de la nit que omple el teu cor.
	Amont i avall, un àngel sense ales en la foscor.
	Un camí ple de flors grogues cap al sol.
	La teva llàgrima del cel al mar, plena d'estrelles.